Terrorisme Literari

afARTa't 3.0 25 i 25 de Novembre

2011-11-24T14:51:00.001-08:00

Poesia divendres a la nit com a aperitiu, activitats infantils dissabte al matí, poesia eròtica per el sobretaula, un passeig musicat a la Rambla i música per fer tirar el rotet. Us esperem a l'afARTa't 3.0.

Col·laboreu en la causa venint i emportant-vos una xapa!

http://afartat3.blogspot.com/

http://afartat3.blogspot.com/

afARTa't 3.0 25 i 25 de Novembre

2011-11-24T14:51:00.000-08:00

La música de Babel

2011-06-17T05:11:00.000-07:00

Lectura en diversos idiomes d'un text reflexionant sobre la Música de la Torre de Babel.

Aquest dissabte dia 18 de 10h a 00h el museu romandrà obert, i TL presenta "La música de Babel".

Aquí teniu el link de les demés activitats:
http://www.facebook.com/pages/Dia-del-Visitant/121185257912531

Guardo una luna en mi vientre

2011-04-19T02:44:00.000-07:00

Guardo una luna en mi vientre

que se mece

como en un lago dúctil, se mece,

y rebota

y se reconvierte

redondeándome a base de caricias las paredes.

Ingrávida,

tierna como el juguete de un recién nacido,

me pide besos, pechos rebosantes de blanca leche.

La luna se perdió en lo oscuro de mi vientre y no encuentra quizá la salida,

Y me estoy haciendo yo toda lunar, blanquita y redonda,

Redonda y blanquita.

Y me sorprendo soñando con tiernos gestos

y pequeñitas manos,

y pies pequeñitos a los que hacer eso que tanto me gustaba hacer en las barriguitas de los niños,

que tanto me gustaba que me hicieran,

eso que no tiene nombre pero que debería tenerlo,

eso que se hace con la boca y los labios llenos de amor

y que suena -por que no decirlo- como un pedo.

Me sorprendo haciendo plomintos en unos pies pequeñitos.

Y luego despierto,

en un rincón de mi cocina,

sobre una silla verde fumando un cigarro,

el cigarro que fumo en la silla verde de la cocina.

Y me doy cuenta

y abro los ojos a mi mundo

en el que no caben ni siquiera los pies pequeñitos,

ni los plomintos.

Tengo que hacer tanto todavía,

tengo que hacer tanto me digo.

Acabar la carrera,

construirme con ladrillos,

encontrar un hombre hermoso que acompañe…

Y pasaran los años y yo seguiré recreándome

con las hojas que recoja del camino,

haciéndome cada vez más verde,

cada vez más pulpa de la tierra,

hasta que me salgan flores amarillas de la cabellera

y en algún otoño,

en algún invierno o primavera se me abra,

tras una paloma blanca, la noche entre las piernas.

2011-04-19T02:42:00.001-07:00

A ella, mi amante

Tu aliento me mata y me gusta
Mis labios buscan tu erección a la que soy adicta.
Y llega el clímax de sentirte en mi interior.
Jadeo tu toxicidad que me deja sin respiración.
¡Maldita nicotina! Debeal

Callejerus: La verdad sobre Terrorisme Literari

2011-02-11T11:32:00.000-08:00

fotos de l'afarta't

2011-01-08T05:55:00.000-08:00

Fotos de l'afARTa't 2.o disponibles al web:

http://terrorismeliterari.tk/

Nou Web!!

2010-12-22T07:35:00.000-08:00

A partir d'avui queda inagurat el nou Web de Terrorisme Literari, que s'anirà ampliant amb el temps:

http://terrorismeliterari.tk

programació afARTa't

2010-11-13T13:49:00.000-08:00

Consulteu la programació al blog

http://afartat.blogspot.com

ja el tenim aquí!!

2010-11-08T14:36:00.000-08:00

Covant poesia

2010-11-04T09:15:00.001-07:00

Sempre us heu preguntat d'on neix la poesia...

Entrevista a Ona Rambla

2010-10-29T09:17:00.000-07:00

PARA PICAR. 17:30h 13.10.10 La antigualla, Granhada.

2010-10-27T08:15:00.000-07:00

Destrozame por favor.
Cógeme y trozea todo mi cuerpo.
Trozealo y empapalo de lo que el placer te pida.

Besa tantos palillos como sea necesario y clavamelos uno a uno en cada trozo de mi cuerpo,
y por favor; cómeme.
Prometo se deliciosa.

Jardins de Poesia

2010-10-19T01:48:00.000-07:00

Recital Teatralitzat als Jardins de la Mercè

afARTa't s'acosta...

2010-10-13T10:40:00.000-07:00

Participa a l'afARTa't

2010-07-10T07:11:00.000-07:00

Per participar a l'afARTa't només cal que contestis aquestes preguntes!!

Si teniu blog, myspace, etc. Poseu-lo a altres comentaris.

Recital del Davant

2010-06-22T09:42:00.000-07:00

D'aquesta manera anem innovant cada recital, no us perdeu el següent!

afARTa't

2010-06-15T13:54:00.000-07:00

Salutacions.

El motiu de la present carta és demanar la teva col·laboració a la segona edició del festival multidisciplinari que l'associació Terrorisme Literari prepara pel Novembre vinent sota el títol d’afARTa’t. Consistirà en un cartell amb format itinerant d'espectacles. El 14 i 15 de Novembre de l’any passat, sota el nom de Fart d’Art, vam preparar la primera edició d’aquest festival. Un total de 21 actuacions en 11 espais diferents que van incloure recitals de poesia, concerts de música de diversos tipus, tallers per a infants, debats, dansa contemporània, ball, body art, teatre i performance. En conjunt va ser tot un èxit i per això ho volem tornar a repetir. Per això busquem, doncs, artistes per completar el programa d’actes.

L’obectiu de l’afARTa’t és el de la reivindicació dels espais públics de la ciutat de Girona com a espai creatiu de primer ordre, en el qual no s’hagi d’anar demanant permisos que sovint són denegats o bé controlats d’una forma desmesurada. També es preten impulsar la ciutat cap a una nova sensibilitat cultural i allunyar-la de la imatge de ciutat de postal de mira’m i no em toquis, on només tenen veu aquells espectacles subvencionats i aprovats per les altes esferes culturals. Entenem que la cultura és molt més àmplia que tot això i que és absolutament primordial pressionar sense descans per tal d’aconseguir uns objectius necessaris. Darrerament la ciutat està començant a ser conscient d’aquest problema i la necessitat d’habilitar espais en aquest sentit s’està debatint cada cop amb més intensitat. Creiem, doncs, que actes com el nostre (i molts més que altres col·lectius de la ciutat com Orella Activa, El Llop Ferotge, 2n 1ª i Ad’art porten a terme) ajuden a reforçar i mantenir viva aquesta flama de canvi que comença a respirar-se i a la qual els poders fàctics es veuen cada cop més obligats a acceptar i tractar.

Per a més informació escriviu a terrorisme.literari@gmail.com

o bé al blog del festival: http://afartat.blogspot.com

T’animem a participar amb nosaltres i a seguir impulsant la vida cultural a la ciutat de Girona.

Moltes gràcies.

Atentament T.L.

RECITAL

2010-06-09T04:03:00.000-07:00

Recital de Poesia

Dijous 17 de juny a les 20 hores al café restaurant Davant
Pl. del Vi, Girona

Terroristes per Sta Eugenia

2010-06-03T08:32:00.000-07:00

La tecnologia del futur

2010-05-18T04:28:00.000-07:00

Cultura Gironina

2010-05-16T03:54:00.000-07:00

Les conclusions són demolidores i costa trobar aspectes positius –n'hi ha algun– en els resultats de les taules rodones sectorials celebrades durant la primera fase, la de diagnòstic, de l'elaboració del pla estratègic de cultura de Girona, que l'Ajuntament ha encarregat a l'empresa ICC Consultors Culturals. Una aparent errada en el plantejament inicial de les taules sectorials ha convertit la majoria de les conclusions en memorials de greuges i documents en els quals les propostes hi són comptades. Falta de suport, insensibilitat i estancament són conceptes que es repeteixen sovint en les conclusions, així com desorganització, manca de comunicació, desregulació i desestructuració. Descontentament general i força desunió és el que es percep.

El Punt Girona

Temps de flors 2010 amb T.L!!!

2010-05-11T07:49:00.000-07:00

Recital de poesia i concerts

2010-05-05T10:38:00.000-07:00

andando solo me pregunto...

2010-04-28T03:49:00.000-07:00

Andando solo me pregunto:
¿Por qué soy yo el que tengo que huir?
Si fuiste tú quien me perdió a mi,
erraste, dí que sí.

Y andando solo me doy cuenta
-las calles rendidas a mis pies-
que de nada sirve crecer,
siempre hay algo por volver.

Mi adolescente (una vez más)
ha salido a recordarme
que hay aun asuntos por zanjar:
un «no te quiero»
un «llegas tarde»
un «me das miedo»
«vas a asfixiarme»...

Tom Hagan

Multitudes de ti

2010-04-28T03:39:00.000-07:00

No necesito protegerme
de ti si estas conmigo
y eres sola, tú contigo
o eres multitudes
que descansan en mi cuerpo
y recuerdan pesarosas
cuantas han sido
en manos del tiempo
de otros cuerpos
o del mío.

No necesito protegerme
de tu sonrisa acompañada
si la felicidad que descubriste
en besar la piel humana
es la piel mía
que descansa en tu cuerpo
de ti contigo, sola.

Aprendí a quererte
pero no a contarte
y me sorprende a veces
encontrarte
como no recordaba
y eres otra
contigo muchas más
y por eso más te quiero
aunque no sé cual querer.

No necesito protegerme
de ti si tú me quieres
y tu piel me comprometes
deseando ser tú misma
quien yo ame y no otra
mientras duermes
en mi cuerpo
y eres una.

Rojo

2010-04-28T03:38:00.002-07:00

Diccionario de besos,
taller de caricias.
enciclopedia Complicidad.

Rimel en aminoácido,
pantalones que resbalan,
miradas que se agitan.

El rojo
deslizándose nerviosamente,
entre las sombras
hasta la creación del objeto.

El rojo
sigilosamente rueda por las manos,
transformante
y voluptuoso.

El rojo,
dueño del cuerpo,
marihuana y alcohol,
cicatrices de noche.

El rojo
Prosa desconcertante para la fotografía,
El rojo,
removiéndose poéticamente
para el erotismo.

Bola de cristal

2010-04-28T03:38:00.001-07:00

La misma música,
Casi el mismo paisaje,
Una nueva musa,
Besos de ensueño.

Abistamiento oceánico,
Génesis evolutiva,
Brindo por la magia,
Vomito el tedio.

Tú recitaste mis posibilidades,
Entre lágrimas en los ojos,
Bifurcación de sendas
Desde nuestro encuentro.

Coagula

2010-04-28T03:34:00.000-07:00

También tú
Herida rosa
Y la astada luz
De tus búfalos rumanos
En lugar de una estrella
Sobre el lecho de arena
En el émoblo que habla
el superrojoceniciento.

Paul Celan

Fragmento de “último escalón”

2010-04-28T03:31:00.000-07:00

Almohada roja, almohada negra,
Sueño, con un seno de costado,
Entre la estrella y el cuadrado

René Char

Carta de Joaquim Nadal

2010-02-20T06:44:00.000-08:00

Joaquim Nadal ha escrit una carta al Diari de Girona, li volem agrair molt sincerament les seves paraules.

"De forma delicada, sensible, en petites peces de paper penjades amb cinta adhesiva a les canals o a les portes de les cases, sorgeix una campanya civilitzadora. Una interpel·lació culta que em reconcilia amb aquesta fórmula d'agitació cultural (...) Una manera d'actuar plena de sentit, sense cap mena d'agressivitat"

Plou

2010-02-19T01:17:00.000-08:00

d'un paraigües
i les gotes
no cauen a terra

c.

2010-01-29T09:33:00.000-08:00

No es que sea uno de esos días en los que dos más dos suman cinco, sino más bien como si sumara... pescado... o algo así

Leo Sabarsky

Fotos del fArtd'Art

2009-11-17T05:43:00.000-08:00

Fragment de la "Lletra a Clara Sobirós" de J. V. Foix

2009-11-16T05:47:00.000-08:00

"El poeta, mag, especulador del mot, pelegrí de l'invisible, insatisfet, aventurer o investigador a la ratlla del son, no espera res per a ell. Ni la redempció. No floraleja, ni concurseja, ni vol acontentar les tietes. Si fos prou coratjós i el cofoi aburgesat de tots estaments amb la seva extrema vanitat no li hagués encomanat certes malures, no signaria les obres. Plantaria, a l'hora de l'alba, els poemes, com a pasquins, a les parets, o els llançaria des de els terrats. Manifestaria francament el seu desplaer pels grans, pels satisfets, pels asseguts, pels conformats i per les vídues castes i resignades. El poeta sap que cada poema és un crit de llibertat".

J.V.Foix
Fragment de la "Lletra a Clara Sobirós"
Obres Completes.
Barcelona, ed.62. 1974. Pàg.28.

[Avui he parlat a l'Anna de Blanes del f'Artd'Art i del què fem amb el Terrorisme Literari i ella m'ha llegit aquest fragment de Foix que us copio aquí. Gràcies Anna!]c.

fArtd'Art té blog!!!

2009-11-06T06:33:00.000-08:00

http://fartdart.blogspot.com/

2009-10-29T05:37:00.001-07:00

Lo decente es hablar de la tragedia,

de la sangre congelada

en el corazón del abandonado,

de la pureza de la dama,

del prodigio de la palabra

que les dio vuelo a las aves,

de la maldad de unos y de otros,

tomar partido,

elegir,

saber lo bueno,

pero no puedo, no puedo:

me gana la risa

Alejandro Aura

2009-10-21T08:44:00.000-07:00

Primer Amor

2009-10-16T17:09:00.000-07:00

En la Girona trista dels set anys,
on els aparadors de la postguerra
tenien un color gris de penúria,
la ganiveteria era un esclat
de llum en els petits miralls d'acer.
Amb el front descansant damunt del vidre,
mirava una navalla llarga i fina,
bella com una estàtua de marbre.
Com que els de casa no volien armes,
vaig comprarla en secret i, en caminar,
la sentia, pesant, dins la butxaca.
A vegades l'obria a poc a poc,
i sorgia la fulla, recta i prima,
amb la conventual fredor de l'arma.
Presència callada del perill:
vaig amagarla, els trenta primers anys,
rere llibres de versos i, després,
dins un calaix, entre les teves calces
i entre les teves mitges.
Ara, a prop de complir els cinquantaquatre,
torno a mirarla, oberta al meu palmell,
tan perillosa com a la infantesa.
Sensual, freda. Més a prop del coll.

Joan Margarit

2009-10-16T03:54:00.000-07:00

Nada que pretenda ser real merece respeto
Rep (Erase una vez el amor pero tuve que matarlo, Efrain Medina)

atemptant de nou

2009-10-15T08:57:00.001-07:00

atemptant de nou

2009-10-15T08:47:00.000-07:00

2009-10-15T07:38:00.000-07:00

Un negro tiene la piel negra bajo todas las circunstancias, pero sólo bajo ciertas condiciones socioeconómicas es un esclavo. Un hombre puede atascarse bajo todas las circunstancias, descubrir que se ha perdido, y tener que dar la vuelta y regresar un largo trecho para encontrarse de nuevo. Sólo bajo ciertas
circunstancias socioeconómicas sufrirá esquizofrenia.

Dr Pasavento

lenguaje

2009-10-15T07:36:00.000-07:00

El lenguajes es uno de los deportes más complejos que el hombre ha inventado
y la palabra es la pelota oficial de ese deporte: el más sangriento de todos.
Sergio Bocafloja

Atemptats literaris per Girona

2009-10-09T06:57:00.001-07:00

Atemptats literaris per Girona

2009-10-09T05:35:00.000-07:00

fArtd'Art

2009-10-09T05:24:00.001-07:00

Terrorisme Literari som una organització sense ànim de lucre que realitzarà una jornada de 24 hores d’accions artístiques reivindicatives dels espais públics. Les dates previstes són el 14 i 15 de novembre de 2009.
Pretenem conscienciar que Girona és un espai de tots, on molts espais morts es poden reutilitzar, reinventant-los amb totes les inquietuds dels artistes de la nostra comarca, (literatura, música, teatre, performances, contes, etc.).
Per aquest motiu demanem a tots aquells amb les mateixes inquietuds si volen col·laborar sense ànim de lucre en aquest projecte.
La jornada es durà a terme en varis espais i us oferim la possibilitat de col·laborar en un d’ells o de fer-vos-en responsables per algun muntatge que tingueu en ment, emmarcant-lo dins la mateixa jornada, teniu fins el 20 d’octubre per fer-nos arribar les vostres propostes!
D’aquesta manera potenciem la vida de la nostra ciutat com a referent de lliure expressió cultural.
Endavant companys, omplim els poemes de parets, les paraules de carrers!!
Per més informació i per confirmar la vostra col·laboració, dirigiu-vos a
terrorisme.literari@gmail.com

En otra despedida

2009-10-07T13:51:00.001-07:00

Para H.

lo que aprendí de mis amigos
es que después del naufragio
ya nada volvía a ser lo mismo

yo lloraba aferrada a una tabla roída de madera
húmeda ennegrecida por la sal de tantas olas
y eran ellos quienes no me comprendían
y ni siquiera tenían el valor de pronunciarlo

luego quedaba el silencio
y una sala vacía de sillas
muchos papeles blancos
sin ningún poema
en ninguno
de ellos

y sin embargo
fueron mis amigos
y quizás me hicieron sentir sola
pero más humana

y sin embargo
sus rostros
aparecían en mis poemas
(sus rostros
como un milagro
o como una venganza)

estas palabras que caen
de mis dedos
sobre un teclado negro
y aparecen luego en la pantalla blanca
no son para redimirnos
no sirven para el perdón ni el olvido

estas palabras son esa tabla
a la que me abrazo
cuando la tormenta ya hace tiempo que devoró el paseo del mar
y ya no queda ni rastro de la niebla de aquel otoño
en que nos conocimos

en estas palabras está el recuerdo de ti
que no son sólo los buenos momentos
sinó también los malos malísimos y los peores
los no-momentos en que ya no existíamos juntos
la paz que rompimos
la guerra fría en que la habitábamos
estos últimos meses

las escribo por que no puedo decirlas
las escribo por que no puedo escoger no hacerlo

alguna noche nos recordaré
sentados en el banco de madera
delante del mar
esperando tantas cosas
mirando al cielo
como si se nos tuvieran que caer todas encima

ahora vas a buscarlas
pronto yo también me iré
y cuando volvamos
a encontrarnos
seremos otros
quizás los mismos

y ojalá podamos volver a desencontrarnos

c.

micropoema9 - ajo

2009-09-18T06:59:00.000-07:00

Una crida al terrorisme literari

2009-09-04T09:03:00.001-07:00

escrita al carrer de sant pere màrtir, 29 1r2a

a les 17:52 pm a l'habitació de l'alicia

el setembre ha devorat

les darreres onades de l'estiu

i ara les veig

-les veig, de debò que les veig!-

com rellisquen per la seva gola

o potser

per la meva gola

(perquè jo podria ser el setembre)

el setembre

un mes núvol

un mes porta

o potser

un mes finestra

un mes sense atemptats

(sona jorge drexler, todo se transforma,

i les seves mans -d'una altra galàxia? -

amb un ganxet ben prim del número 16

que trenen, refan històries d'altres estius

i en fan de noves perquè altres hiverns vindran

i no s'enduran els nostres rostres glaçats

tan lluny del sol del darrer agost)

el setembre s'empassa

(sóc jo encara, el setembre?)

totes les onades que han acariciat

aquest estiu

els nostres cossos joves

que han perpetrat el pecat

de fruïr

del sexe

com si fos una fruita

del mar com si

fos el sexe

i de la fruita

com si fos el mar

i de la barreja d'aquest vi dolç

en queda encara una gota als llavis per dir:

com si el mar

pogués lliscar per la gola del setembre

com si tot s'ho pogués endur l'hivern

és només que arriben els mesos amb erra

i l'enyorança

i les ganes d'escriure

un mes més

un mes núvol

un mes porta

un mes finestra

un mes sense atemptats

i les ganes de cridar: terroristes, seguim!

inclús

2009-08-03T13:50:00.000-07:00

quan no em mires

et miro

i quan no em parles

t'escolto

c.

omissió de socors*

2009-06-23T12:57:00.001-07:00

no hi ha socors
que em calguin
si sóc-cor
allà on sóc.

c.

* omissió de socors: Delicte consistent a no auxiliar una persona desemparada i que es troba en greu i manifest perill, quan hom pot fer-ho (grec.net)

cartografía

2009-06-10T13:50:00.000-07:00

Voy a crear un infinito propio
que sea la línia divisoria
entre el cielo, el mar,
y alguna parte de mi alma
que se esconde de la tuya
cuando mi cuerpo te busca.

Actualització de dades de la meva relació corporal amb els homes

2009-06-09T04:05:00.000-07:00

“T’estimo un 36%”
Els amics de les arts

Mandra: 80%
Necessitat de sexe: 60%
Adaptabilitat 0%
Àrea d’influència reduïda

Diàmetre d’expansió: mida de braç
Resultat total: accessibilitat 1%
Resultat parcial: passivitat 90%
Resultat visible: lleuger moviment d’un dit del peu
Possibilitats d’atac : 50% (area coneguda) 20% (area desconeguda) 30% (variable)
Es contemplen àrees no desitjades: 0%
Barrera de defensa : inexpugnable en un 24/80 (d'ocasions)
Viatges al passat: permesos en un 3%
Qualitat de masturbació: en creixement sostingut
Estabilitat: variable entre 40 i 60%
Actualitat: Saldo positiu
Nivell de relaxament: 70%
Durada del darrer període en números vermells: 3 mesos
Menstruació: positiva / controlada

darrera voluntat

2009-06-08T06:32:00.001-07:00

els diminuts eteris que es desfan a les mans si els toques fruits dels pollancres envoltats de borrissol blanc fet de núvol llençol somni suavitat tendresa són centenars d'espurnes daurades brillants encegadores que plouen com els focs artificials de la festa major a les nits d''estiu però amb els colors modificats en procés de photoshop imagen>ajustes>invertir que cauen a una velocitat ralentitzada d'un segon per centímetre que atura aquest món blau i fet tot d'aigua que gira i no s'atura i no ho veiem el moviment del qual jo ressegueixo o contradic a seixanta quilòmetres per hora circulant per una carretera secundària preciosa com d'abans de fa molt que s'acaba i dura poc i ens porta enllà d'on som una carretera envoltada dels últims horts al darrer barri del poble que va ser el primer barri de la meva vida (la meva darrera voluntat) quan ja no hi sigui conserveu aquesta bellesa als vostres ulls.

sph*

present d'indicatiu

2009-06-03T06:48:00.001-07:00

damunt les fulles verdes
un cel blau
anuncia el que podrà acomplir

aquest vent suau s’enduu
cendres brillants d’un present
que és ara i sempre

i si somrius
t’hi acompanyo
a buscar l’aigua fresca

i si m’ho dius
la bec
de la teva mà

i si em creus
no pronunciaré mai la paraula
demà

*sph

teories de l'evolució

2009-05-28T08:34:00.000-07:00

La substancia de l'univers
és un licor espès
que escalfa el ventre
per tant,
agafa el got
la petaca
i el sarró
i anem a fer periples
fins que s'acabi la corda
i de porta en porta
potinejarem els portals
obrirem les finestres
i farem exhibicionisme
als aparadors.
Les ànimes de metà
van fent tentines
es dissolen en el vent
i no tenen monedes
per definir el seu valor,
però saben volar
esquiven la duana
i més aviat fan pudor.
Perquè la moneda universal
és el suro begut
les sureres cotitzen amunt
i els taps d'ampolla
fan milionaris
mentres els pobres
se les beuen
i no veuen ni un duro.
Abraçats per les aceres
la nit amaga els seus peus
i les cançons de taverna
de vapors etílics
mirada entelada
i caminar estranys,
fan tocar campanes
les autoritats són estrangeres
i els gats esquiven bastonades.
I quan s'acabi la manutenció
de les butxaques buides
pantalons estripats
amb genolleres,
farem de pedaços
un somriure
davallarem, davallarem,
i pagarem el beure.

Chocolate blanco

2009-05-25T01:19:00.000-07:00

Rubia, chocolate blanco,

te sienta bien tu nuevo peinado,

cada día me gusta más.

Mi principal anhelo matutino

pasa por tener la opción

de hallar un subterfugio,

una suerte de recado

que me obligue a transitar

por delante del lugar donde trabajas,

y tengo tan controlado tu horario

que a veces me sorprende no encontrate.

Nunca hasta hoy te había visto

con esos pantalones anchos;

no me convencían en un principio

pero su tela es tan fina que

seguro que en tus bajos percibes el aire

fresco de esta mañana pre-estival.

Me abstraigo en esa tela y en lo grata

que debe de resultar al tacto

si lo que hay debajo es ese tierno

y fresco bollo gracias al cual

no hay momento malo para masturbarse.

J.P.

extranjera

2009-05-18T00:50:00.001-07:00

Extranjera.
Una mujer flotando en el espacio.
Sus piernas de pez.
Sus ojos que han visto:
Polvo de estrella.
Agujero negro.

Había un silencio. Ese tipo de silencio.

sph*/ Imatge: valentina tereshkova

Rosella

2009-05-13T07:56:00.000-07:00

Penetrada pel sol
obres els pètals
humits i tímits
de la nit passada.
Llepada d'una volàtil rosada
olores a vida
tot just despertada.
Un rierol
recorre els teus plecs
fins fondres
dins una escalfor
sobtada.
Entre vapor d'aigua et trobo
turgent i vigorosa
pel camí de l'albada

entremaliats

2009-05-13T02:30:00.001-07:00

radical

2009-05-10T12:13:00.000-07:00

jo visc de la vida
que se m'ofereix
nua
els capvespres estranys
alguns diumenges

jo visc del risc
de viure
i somriure
perquè sí
i sense perquè

jo visc
i no vull saber
de les capes innecessàries
per arribar a l'arrel

perquè jo
ja sóc l'arrel

sph*oie

*radical: del llatí "radix, radicis", arrel. adj. relatiu a l'arrel/que afecta el principi d'una cosa/que canvia del tot una cosa

Recital ccm 22.04.09 - Javi

2009-04-30T04:54:00.000-07:00

2009-04-26T10:22:00.000-07:00

T.Ls, he trobat atemptats per Santa Cruz de Tenerife... els Tinerfeños ataquen!

POEMITZAR

2009-04-21T03:24:00.001-07:00

http://www.ajuntament.gi/ccm/?c=4&veurefitxa=812
entrevista a cabaret elèctric:
http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=332244
Jo Poemitzo
Tu Poemitzes
Ell/a Poemitza
Nosaltres Poemitzem
Vosaltres Poemitzeu
Ells/es Poemitzen

22 abril Recital / Centre Cultural La Mercè

2009-04-21T03:22:00.001-07:00

DIMECRES DIA 22 D'ABRIL 22h. Centre Cultural La Mercè

RECITAL a càrrec dels membres de Terrorisme Literari
Amb la col·laboració de Flan (Live Painting) i la poeta Anabel Cristóbal.
Concert de Javi Gras y Pablo Sciuto.

http://www.ajuntament.gi/ccm/?c=4&veurefitxa=812
entrevista a cabaret elèctric:
http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=332244
Jo Poemitzo
Tu Poemitzes
Ell/a Poemitza
Nosaltres Poemitzem
Vosaltres Poemitzeu
Ells/es Poemitzen

vapor

2009-04-19T11:19:00.001-07:00

El follet de l'illa
és envoltat d'aigua;
no pot tocar-la,
tant sols acostar-se
s'evapora en l'aire
només com un núvol
poden abraçar-se.

tocat els collons, però no és així

2009-04-19T11:16:00.000-07:00

Et busco quan no hi ets
i si hi ets no et vull trobar
m'amago d'estar amb tu
desitjant que vinguis.
No seria més fàcil
estar amb tu
quan hi ets?

carpe diem

2009-04-19T11:14:00.000-07:00

Un ull al present

un ull al futur

i el tercer ull

mirant al passat.

Ensopego

ATLÀntic

2009-04-19T11:13:00.001-07:00

MirO, i rEs

olOro, i Res

llePo, i reS

prOvo, i rEs

sAl, on eTs?

jo sense nosaltres

2009-04-19T11:11:00.001-07:00

Entre nosaltres hi ha
un jo tímid.
Sigilós es passeja
sense fer soroll.
Escabullint
qualsevol moment
on hagi de parlar.
Curiós és que si
nosaltres l'empeny,
aquest jo és
el que més crida.

daurat mullat

2009-04-19T11:08:00.000-07:00

Oliosa dins de l'aigua
sóc hilaína i sóc àmbar.
Les densitats fan
males passades.
Però la mel del Sol
no té cap pressa
i llepa el seu camí
sense fer fressa.

volàtil

2009-04-19T11:03:00.000-07:00

Estiro d'un fil
i el vent em nua.
Volàtil
al ventre del món
m'atrau l'explosió
meditada
temps enllà.
Condensada
en l'enllaç perfecte
sóc onada.

POEMITZAR CENTRE CULTURAL LA MERCÈ

2009-04-19T02:47:00.000-07:00

http://www.ajuntament.gi/ccm/?c=4&veurefitxa=812

entrevista a cabaret elèctric:

http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=332244

Jo Poemitzo

Tu Poemitzes

Ell/a Poemitza

Nosaltres Poemitzem

Vosaltres Poemitzeu

Ells/es Poemitzen

Hybris.eres.tu

2009-04-18T05:09:00.000-07:00

Rozando lo per·verso por llegar mas allá.
Locura que nada cura.
Más allá del espacio psico-efímero.
No limita más que la piel.
Dar un paso más y darlo en vano.
Perder la cabeza o quedarse cabizbajo.
Dar de comer o morder a destajo.
Volar o seguir soñando...

Color Rojo, hybris es de color rojo.
O morado, o de fruta madura en mis manos.
Hueso de cereza sintonizando mas allá de los labios.
¿La ultima cereza del verano?

Min.completa

dosconsesenta

2009-04-18T05:07:00.000-07:00

Eh! Bienvenido...
Si tu, precisamente tu.
¿Que haces aquí?
No creía que te dedicaras realmente a entenderme.
Mm.....
puede que estes aqui de casualidad.
Puede que me eches de menos.
Puede que sea demasiado tarde.
Puede que ya no pueda decirte todo lo que querría.
.
.
.

Puede que siga callándome lo que nunca te he dicho.
¿Café?

Min

ojoscopio

2009-04-18T05:05:00.000-07:00

Puede que cierre los ojos muy fuerte yme los frote durante mucho rato,
así quedarme atontada en medio de la nada de colores sin fondo y luces sinsentido.

Puede que me encuentre a mi misma detrás de los parpados cuando miro con los ojos cerrados al sol.

Min.completa

Terroristes al cabaret elèctric

2009-04-18T03:23:00.000-07:00

icatfm

CABARET ELÈCTRIC amb Txell Bonet 17/04/09

entrevista a dos membres de terrorisme literari:

http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=332244

web de cabaret elèctric:

http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=941

POEMITZAR

2009-04-14T14:11:00.001-07:00

http://www.ajuntament.gi/ccm/?c=4&veurefitxa=812

Jo Poemitzo
Tu Poemitzes
Ell/a Poemitza
Nosaltres Poemitzem
Vosaltres Poemitzeu
Ells/es Poemitzen

Terroristes al blog del llibreter

2009-04-14T13:51:00.000-07:00

SIMBOLISME INVOLUNTARI

Extret de: http://llibreter.blogspot.com/
[anota el llibreter a les 09:17 . dimarts, abril 14, 2009 ]

Quan vaig prendre la fotografia del monument a Josep Pla, a Girona, encara no sabia que seria una element important de la identitat virtual d’aquest blog. Em va atreure immediatament el repòs contundent i metàl•lic dels llibres i el desig fugaç de ser escultura també, per fullejar-los. Pia Crozet explica que la idea li va venir quan obria les caixes amb els quaranta volums de l’Obra completa de Josep Pla, i estic convençut que el temor i l'admiració que li van causar han impregnat per sempre la plaça on s’alcen.

Em va semblar natural incorporar la imatge a la nova capçalera del blog. Els llibres retallats contra el cel, entre dos edificis d’habitatges, poden suggerir un cert simbolisme involuntari, entre perdurables i accessibles, potser. No sabria, però, si aquesta va ser la impressió que em van causar quan vaig descobrir-los.

El poema enganxat a la part inferior del monument em va recordar un projecte frustrat de joventut. L’escriptura de sonets de J.V. Foix als caixers automàtics figura entre les proeses més destacables d’aquella barreja d'idealisme i literatura. Els terroristes literaris d’ara, que “actuen de nit i les seves operacions són deixar poemes escrits en petits papers a fanals, murs, parabrises del cotxes, cafeteries, centres culturals, etc.”, d’alguna manera recullen el testimoni d’escamots poètics anteriors, de denses conspiracions d’avantguarda, entre la desmesura i el riure, i qui sap si aquest paperet efímer, absent de la imatge final, que destaca impertinent entre la monumentalitat de l’obra consagrada de Josep Pla, va ser la raó per la qual vaig triar la fotografia.

Perill!! Terroristes sense fronteres!!

2009-04-10T03:43:00.000-07:00

NARCÍS SERRA terrorisme literari és el nom d'un
col·lectiu d'activistes culturals, amants de la poesia i
de la literatura en general, tots els membres del
grup es mantenen en l'anonimat. El moviment va
néixer a Girona ciutat l'any passat, on fan part de les seves activitats de manera altruista. A Blanes mantenen
viva una cèl·lula d'acció operativa, i se sap que alguns membres d'aquesta formació són i viuen a Blanes tot
l'any. El seu ideari poeta està inspirat i té com a referents els poemes visuals de Joan Brossa i la poesia de
Gabriel Celaya. D'aquest últim han fet seu com a lema un poema "la poesia es un arma cargada de futuro", i
que també el fa servir Paco Ibáñez, com a tema d'una de les seves cançons.
La seva principal activitat és la promoció de la poesia en general, sigui tan la dels seus membres, com la
d'altres poetes. Actuen de nit i les seves operacions són deixar poemes escrits en petits papers a fanals,
murs, parabrises del cotxes, cafeteries, centres culturals, etc. Ja han tingut algun petit ensurt amb les
autoritats, la Policia Municipal de Girona els va enxampar i els volia multar per repartir i engalanar Girona de
publicitat, sense el permís pertinent. Però en preguntar-los que collons fèien? varen contestar "hem vingut a
omplir els poemes de parets, les paraules de carrers" i al·legaven que tenien una missió, un acte poètic,
romàntic, filosòfic i humanitari. Finalment els sorpresos policies, per les explicacions, no els varen barrar el
pas.
Les reunions del col·lectiu format majoritàriament per gent jove, són per recitar poesia en veu alta, descobrir
altres poetes, intercanviar opinions, i preparar nous actes de vandalisme cultural poètic. La poesia ha
esdevingut tan minoritària avui dia, on tenim totes les tecnologies a les nostres mans, que qualsevol persona
que fa apologia de la seva afició a la poesia és mirat com un sectari perillós per a la societat.
Ara que arriba Setmana Santa i el bon temps, veure els terroristes literaris, a les platges de Blanes i Lloret de
Mar, repartint poesia i competint amb els repartidors de publicitat de discoteques?
Podeu visitar el seu blog: www.terrorismeliterari.blogspot.com i gaudir d'alguns poemes que han penjat els
seus membres. També a partir del 17 d'abril i fins al 4 de maig es podrà veure, al centre cultural de La Mercè
de Girona, sota el títol "Poemitza't". El seu espai d'actuació i exposició tan sols poden ser els passadissos, del
centre com a l'exterior, com portes, finestres, armaris i baranes. Amb o sense el permís de les autoritats
competents.

[Diari de Girona 08 d'abril del 2009]

Primavera

2009-03-25T06:44:00.000-07:00

Heus ací:
Una oreneta,
la primera,
ha arribat al poble.
I l'home que treballa al camp,
i la noia que passa pel pont,
i el vell que seu en un marge, fora vila,
i fins aquells que en l'estretor de les fàbriques
tenen la sort de veure una mica de cel
han sabut la notícia.
L'oreneta ha volat,
una mica indecisa,
ran mateix de l'aigua del riu,
s'ha enfilat pont amunt,
ha travessat, xisclant, la plaça
i s'ha perdut pels carrers en silenci.
I la mestressa que torna de comprar
ho ha dit als vailets de l'escola,
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,
i elles ho han cridat
a l'home que empeny un carretó pel carrer,
i l'home ho ha repetit qui sap les vegades
i n'ha fet una cançó
al ritme feixuc de la roda.
Heus ací el que diu:
La primavera ha arribat al poble.

Martí i Pol

Propòsits

2009-03-09T10:17:00.000-07:00

Demà em llevaré i trencare els llençols.
Demà estriparé ma anima de sota el coixí.
Demà seré jo, i només jo, qui dirigeixi les mirades.
Demà ningú reconeixerà aquell incert somriure.
Demà escopiré els cristalls de la gola que m’inpedien parlar.
Demà seré fort, però avui deixa’m plorar.

in··

calceta

2009-01-29T04:17:00.000-08:00

ombra que cau
quan el desig s'enceta.

c.

ment·ira

2009-01-17T11:25:00.000-08:00

La ira de la mente, antídoto a la calma.

nuu·

Nit de reis

2009-01-09T05:00:00.001-08:00

Ballo entre plomes
que esdevenen llàgrimes
al no veure-hi els teus peus

06:24

2009-01-08T06:51:00.000-08:00

Suenan palmas del intento,
me rodean.
Sín más,
me sonrien,
se recuerdan.

Lo más suave de la piel del intento,
me quema.
No tiene color ni sentido,
y si lo hay,
no me importa en lo más mínimo.

Solo hay un llano,
no hay caminos.

Quiero que un verde vacío me empape de rojo cielo,
y que le lluevan verdades al tiempo, al aire, a esto.
Y que sepa a café de mentiras el caramelo,
para que yo me aborrezca i me apetezca de fresa,
y sin darme cuenta salivar ese sabor,
i gritar blanco para dejar entrar al azul,
y así suspirar...

Qué mejor que empapada estar de rosa,
y sentir dentro de tí,
un verdoso azul cielo.

No se puede pedir otra cosa.

¿No?

8Ï8

Mensaje en una zapatilla

2008-12-18T04:37:00.001-08:00

Nicanor Parra / Antipoeta/

Girona...

2008-12-18T04:35:00.000-08:00

Girona. Fa fred,
i el sol en els rius esborra
transparències de gel.

Margarita Colom*

* Girona ciutat submergida (Ed. LLibres del segle, 1995)

ninots de foc

2008-12-18T04:33:00.000-08:00

Una blanca pluja

es fon on el roig

de la dansa verda

dels ninots de groc

telescopi lunàtic

2008-12-18T04:30:00.000-08:00

La terra és un medi ric
en condicions òptimes.
Si com a científics ens estudiessim
deixariem d'investigar.
És difícil analitzant una pedra
imaginar-te tota la montanya

Muda

2008-12-14T06:33:00.000-08:00

He vingut a omplir
els poemes de parets
les paraules de carrers
en aquesta tardor muda de
G i r o n a

c.

Desesperanza maldita.

2008-12-10T06:05:00.000-08:00

Espera,
y te desesperarás.
La esperanza es el error del quiero.
No sufras,
un día despertarás de estar tan despierto.

Deja de morder la ansiedad de esperanza,
no por eso antes llegará.
Solo repartes amenaza,
estás enfermo de esperar.

Y enfermas,
enfermas sin parar,
te enferma estar enfermando,
pero solo así desesperarás.

Por fín,
desesperas,
te rindes,
lloras,
ya no puedes.

Ahora te empezarás a curar,
no esperas ni desesperas,
quieres.

8Ï8

2008-12-09T02:19:00.001-08:00

Perqué en resum la literatura és aixó: un nen amb una bicicleta massa gran intentant pedalejar per arribar a un lloc que no coneix sense trencar-se la crisma pel camí, (i el camí a vegades és el resultat bo que acaba a la paperera com un bitllet de metro usat).

2008-12-09T02:18:00.001-08:00

I la lluna que hi fot allá dalt partida ben bé pel mig si el cel encara está ben blau cel? Estupideses del llenguatge que permet que el cel sigui blau i el blau sigui cel. Incondicional ad absurdum a implica b que implica a i si a és a b i b és a c, a és una cornuda i si tu et vas follar a ma mare perque jo no em puc follar la teva? Dit per un fill al seu pare aaaahhh!

2008-12-09T02:17:00.001-08:00

Tenir-te sens tenir-te
no és cercar-te sense cercar-te,
perquè és cercant-te que et vull tenir.
I sempre hi ets quan el Sol declina,
i cerques la veu que et cerca sens tenir-te
i que et troba sempre.

Somia truites reprimit

2008-12-02T04:56:00.000-08:00

Culpar als demés
per així amagar aquella part
de la teva persona
que et transporta a somiar truites

recital

2008-11-27T12:58:00.000-08:00

Prosa del Otoño en Gerona
Dijous 4 de desembre
22.30h
Cafè El Cercle
c/ Ciutadans, 8 (Girona)

s o l a s

2008-11-25T02:40:00.000-08:00

el viaje de las olas del mar
son las olas del mar
s o l a s
en las dunas de tu mirada

c.

¿Hablamos de facilidad?

2008-11-20T13:34:00.000-08:00

Hacer ver que buscamos lo que ya encontramos
para decir que hacemos algo.

Decir que sí cuando escuchavamos la música de fondo.

Callar y tomar un trago.

Mirar en lugar de ver.

Besar cuando te lo querían contar.

Gritar sin la pregunta saber.

Y bailar y bailar...

Y correr por miedo a temer.

Y escribir para no chillar.

(...)

¿facilidad?

8Ï8